Occitan

Etimologia

Del latin sublimare « exaltar, glorificar ».

Prononciacion

lengadocian /syβliˈma/, /sypliˈma/
gascon /syβliˈma/
provençau /sybliˈma/

Sillabas

su|bli|mar

 Vèrb

sublimar

  1. (fisica) Far passar dirèctament una substància de l’estat solid cap a l'estat gasós.
  2. (literari) Idealizar una persona o una causa en la purificant de d'un element material o imperfièch, impur o estrangièr.
  3. (per extension) far venir sublim, mai atractiu mai bèl.
  4. (psicanalisi) Transpausar de biais conscient o non sas pulsions o sos complèxes sus un plan superior, los far desviar cap a un objècte mai enauçar.

Parents

Antonims

fisica

Traduccions

Catalan

Etimologia

Del latin sublimare « exaltar, glorificar ».

Prononciacion

Oriental: central /suβɫiˈma/, balear /sub.bɫiˈma/
Occidental: nord-occidental /suβɫiˈma/

Sillabas

su|bli|mar

 Vèrb

sublimar

  1. sublimar (oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin sublimare « exaltar, glorificar ».

Prononciacion

/suβliˈmaɾ/

Sillabas

su|bli|mar

 Vèrb

sublimar

  1. sublimar (oc)

Portugués

Etimologia

Del latin sublimare « exaltar, glorificar ».

Prononciacion

Portugal /sublimˈaɾ/
Brasil /sublĩˈmaɾ/, /sublimˈa/

Sillabas

su|bli|mar

 Vèrb

sublimar

  1. sublimar (oc)