sublimar
Occitan
Etimologia
- Del latin sublimare « exaltar, glorificar ».
Prononciacion
- lengadocian /syβliˈma/ , /sypliˈma/
- gascon /syβliˈma/
- provençau /sybliˈma/
Sillabas
su|bli|mar
Vèrb
sublimar
- (fisica) Far passar dirèctament una substància de l’estat solid cap a l'estat gasós.
- (literari) Idealizar una persona o una causa en la purificant de d'un element material o imperfièch, impur o estrangièr.
- (per extension) far venir sublim, mai atractiu mai bèl.
- (psicanalisi) Transpausar de biais conscient o non sas pulsions o sos complèxes sus un plan superior, los far desviar cap a un objècte mai enauçar.
Parents
Antonims
fisica
Traduccions
Catalan
Etimologia
- Del latin sublimare « exaltar, glorificar ».
Prononciacion
- Oriental: central /suβɫiˈma/ , balear /sub.bɫiˈma/
- Occidental: nord-occidental /suβɫiˈma/
Sillabas
su|bli|mar
Vèrb
sublimar
Espanhòl
Etimologia
- Del latin sublimare « exaltar, glorificar ».
Prononciacion
- /suβliˈmaɾ/
Sillabas
su|bli|mar
Vèrb
sublimar
Portugués
Etimologia
- Del latin sublimare « exaltar, glorificar ».
Prononciacion
- Portugal /sublimˈaɾ/
- Brasil /sublĩˈmaɾ/ , /sublimˈa/
Sillabas
su|bli|mar
Vèrb
sublimar