supinacion

Occitan

Etimologia

Del latin supinatio}, de supinare (« jaire sus l'esquina, capvirar en rèire, auçar en l'aire »).

Prononciacion

lengdocian, gascon /sypinaˈsju/, /sypinaˈsju/

provençau /sypinaˈsjũⁿ/, /sypinaˈsjũⁿ/

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular	Plural
supinacion	supinacions
[sypinaˈsju]	[sypinaˈsjus]

supinacion femenin

1. Posicion d’una persona jaguda sus l'esquina, que los braces e las cambas se pausan al plan.
2. (anatomia) Movement que los muscles supinadors fan endurar a l’avantbraç e a la man de biais que la palma se vire al dessús, o al pé de biais que la planta capvire a l’exterior.

Antonims

movement muscular

• pronation

Derivats

• supinador

Traduccions

alemand: Rückenlage (de), anatomia: Auswärtsdrehung (de), Supination (de) anglés: supination (en) basc: catalan: supinació (ca)

espanhòl: supinación (es) francés: supination (fr) italian: supinazione (it) portugués: supinação (pt)