Occitan

Etimologia

Del latin supinatio}, de supinare (« jaire sus l'esquina, capvirar en rèire, auçar en l'aire »).

Prononciacion

lengdocian, gascon /sypinaˈsju/
provençau /sypinaˈsjũⁿ/

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
supinacion supinacions
[sypinaˈsju] [sypinaˈsjus]

supinacion femenin

  1. Posicion d’una persona jaguda sus l'esquina, que los braces e las cambas se pausan al plan.
  2. (anatomia) Movement que los muscles supinadors fan endurar a l’avantbraç e a la man de biais que la palma se vire al dessús, o al de biais que la planta capvire a l’exterior.

Antonims

movement muscular

Derivats

Traduccions