Occitan

lengadocian, gascon /tyβeɾˈkyl/

provençau /tybeʀˈkyl/

tu|ber|cul

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular	Plural
tubercul	tuberculs
[tyβeɾˈkyl]	[tyβeɾˈkyls]

tubercul masculin

(botanica) Excrescéncia gibosa que ven sus una fuèlha, una racina d’una planta.
(per analogia) Partida enflada d’un rizòma o d’una racina rica en substàncias de sèrva qu'asseguran la subrevida de las plantas pendent la temporada d’ivèrn e sovent lor multiplicacion per via vegetativa.
(per extension) Planta produsent des tuberculs, coma la trufa.
(medecina) Eminéncia que se forma sus la pèl.
(medecina) Alteracion morbida e ulcerosa que paréis subretot als palmons.
(anatomia) Tuberositat, enflada d'unes òsses ont s’estacan de muscles o de ligaments.
(zoologia) Giba presenta sul bèc d'unes aucèls.