umor
Occitan
Etimologia
Prononciacion
/yˈmu(ɾ)/ , provençau /yˈmuʀ/
Sillabas
u|mor
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
umor | umors |
[yˈmu(ɾ)] | [yˈmu(ɾ)s] |
umor femenin
- (istologia) Quina que siá substància liquida del còrs d'un animal o d'una planta, normala o patologica.
- L'Umor vitrosa: Liquid gelatinós contingut dins la cambra posteriora de l'uèlh dels cefalopods e dels vertebrats, entre lo cristallin e la retina
- Segon la medecina anciana las quatras umors son: la sang, la bila roja, la bila nègle e la flegma que la bona santat seriá estat lo resultat de l'equilibri entre elas
- umiditat
- (figurat, psicologic) Temperament, caractèr, estat de l'arma, abitual o passadís, que se mòstra mai o mens.
- Èsser d'umor alegre.
- Èsser de bona o mala umor.
- Facultat de descobrir e d'exprimir l’ironia, los elements comics, los aspèctes absurds e incongrús de las idèas, de las situacions, dels actes.
Derivats
Traduccions
Substància liquida | |
---|---|
|
Estat de la ment, ... | |
---|---|
|
Facultat de descobrir e d'exprimir lo comic, ... | |
---|---|
|