temperament
Occitan
Etimologia
Del latin temperamentum
Prononciacion
/tempeɾaˈmen/ , provençau /tẽⁿpeʀaˈmen/ França (Bearn) : escotar « temperament »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
temperament | temperaments |
[tempeɾaˈmen] | [tempeɾaˈmens] |
temperament masculin
- Complexion, constitucion fisiologica del còrs, de las personas, veire dels animals.
- Caractèr, ensemble de tendéncias d'una persona que condicionan son comportament ; disposicion mentala.
- Accion de temperar, melhoracion que se prepausa per conciliar las ments e per arrenjar los afars.
- (comèrci) Facilitat per pagar amb acomptes.
- (musica) Alteracion leugièra que se fa subir als semitons cromatics e als semitons diatonics per lo unificar e que se pòscan sonar per la meteissa còrda, tòca d’un instrument.
Traduccions
Anglés
Etimologia
Del latin temperamentum
Prononciacion
- /ˈtɛmpəɹəmənt/ , /ˈtɛmpɹəmənt/ , /ˈtɛmpəɹmənt/
- Reialme Unit (Southern England) : escotar « temperament »
- Estats Units d'America (Tèxas) : escotar « temperament »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
temperament | temperaments |
temperament
Catalan
Etimologia
Del latin temperamentum
Prononciacion
- [?]
- Espanha (Barcelona) : escotar « temperament »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
temperament | temperaments |
temperament