Occitan

Etimologia

Del latin ironia, del grèc ancian εἰρωνεία «accion d’interrogar en fenhent l’ignorància».

Prononciacion

/iɾuˈnio̞/, provençau /iʀuˈnio̞/

Sillabas

i|ro|nia

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
ironia ironias
[iɾuˈnio̞] [iɾuˈnio̞s]

ironia femenin

  1. (retorica) Figura de retorica que se dich lo contrari de çò qu’òm vòl far entendre.
  2. Forma d'umor utilizant aquela retorica al biais trufandièr.
  3. (filosofia) Procediment de questionament utilitzat per Socrates, que, fenhent l'ignorància, mostrava que lo demandaire ne coneissiá melhor que l'interlocutor ne pretendiá saber.

Derivats

Traduccions


Catalan

Etimologia

Del latin ironia, del grèc ancian εἰρωνεία «accion d’interrogar en fenhent l’ignorància».

Prononciacion

Oriental /iɾuˈniə/
Occidental: nord-occidental /iɾoˈnia/, valencian /iɾoˈnia/

Sillabas

i|ro|nia

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
ironia ironies

ironia femenin

  1. ironia (oc)

Italian

Etimologia

Del latin ironia, del grèc ancian εἰρωνεία «accion d’interrogar en fenhent l’ignorància».

Prononciacion

/iro'nia/

Sillabas

i|ro|nia

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
ironia ironie

ironia femenin

  1. ironia (oc)

Portugués

Etimologia

Del latin ironia, del grèc ancian εἰρωνεία «accion d’interrogar en fenhent l’ignorància».

Prononciacion

Portugal (Minho) : escotar « ironia »

Prononciacion

Portugal /iɾuˈniɐ/; Brasil /iɾõˈniɐ/, /iɾoˈnijə/

Sillabas

i|ro|nia

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
ironia ironias

ironia femenin

  1. ironia (oc)