Occitan

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈbaɣo̞/, provençau /vagə/

Sillabas

va|ga

 Forma d'adjectiu

vaga

  1. femenin singular de vague.

 Forma de vèrb

vaga

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de vagar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de vagar

Catalan

Etimologia

De vagar


Prononciacion

Oriental: central /ˈbaɣə/, balear /ˈvaɣə/
Occidental: nord-occidental /ˈbaɣa/, valencian /ˈvaɣa/, /ˈbaɣa/
Espanha (Barcelona) : escotar « vaga »

Sillabas

va|ga

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
vaga vagues

vaga femenin

  1. cauma (oc)

 Forma d'adjectiu

vaga

  1. femenin singular de vague.

 Forma de vèrb

vaga

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de vagar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de vagar

Espanhòl

Prononciacion

/ˈbaɣa/

Sillabas

va|ga

 Forma d'adjectiu

vaga

  1. femenin singular de vago.

 Forma de vèrb

vaga

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de vagar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de vagar

Italian

Prononciacion

/'vaga/

Sillabas

va|ga

 Forma d'adjectiu

vaga

  1. femenin singular de vago.

 Forma de vèrb

vaga

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de vagare
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de vagare

Portugués

Etimologia

(nom1) Pel francés vág Del noroèc vág, accusatiu vágr, mar, èrsa.
(nom2) De vagar

Prononciacion

Portugal /ˈvagɐ/; Brasil /ˈvagɐ/, /ˈvagə/
Brasil : escotar « vaga »

Sillabas

va|ga

 Nom comun 1

Declinason
Singular Plural
vaga vagas

vaga femenin

  1. èrsa, onda

 Nom comun 2

Declinason
Singular Plural
vaga vagas

vaga femenin

  1. vacança, òci

 Forma d'adjectiu 1

vaga

  1. femenin singular de vago, «(vacant (oc)

 Forma d'adjectiu 2

vaga

  1. femenin singular de vago, «(vague (oc)

 Forma de vèrb

vaga

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de vagar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de vagar