vagabonda
Occitan
Etimologia
Del latin vagabundus de vagari, « vagar ».
Prononciacion
- lengadocian, gascon /baɣaˈβundo̞/
- provençau /vagaˈbũⁿdə/ ,
Sillabas
va|ga|bon|da
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | |
Singular | Plural |
vagabonda | vagabondas |
[baɣaˈβundo̞] | [baɣaˈβundo̞s] |
vagabond (lengadocian), (provençau); femenin
Sinonims
- barrutlaira (lengadocian)
- caminaira
- passapaís
- rodaira
- rebalaira
Traduccions
|
Forma d'adjectiu
vagabonda
- femenin singular de vagabond.
Forma de vèrb
vagabonda
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de vagabondar.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu´afirmatiu de vagabondar.
Italian
Etimologia
Del latin vagabundus de vagari, « vagar ».
Prononciacion
- /vaɡaˈbonda/
Sillabas
va|ga|bon|da
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
vagabonda | vagabonde |
[vaɡaˈbonda] | [vaɡaˈbonde] |
vagabonda femenin
Forma d'adjectiu
vagabonda
- femenin singular de vagabondo.
Forma de vèrb
vagabonda
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de vagabondare.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu´afirmatiu de vagabondare.