Occitan

Etimologia

Del latin vulg. essere, del latin class. esse.

Prononciacion

[ˈɛstɾe]

França (Bearn) - Lengadocian : escotar « èstre »

 Vèrb

èstre (auvernhat) (lengadocian) (provençau) (vivaroaupenc)

  1. Existir.
  2. Demorar dins un luòc per qualqu'un o quicòm a un moment determinat.

Variantas dialectalas

Traduccions

existir

Conjugason

Lengadocian
Infinitiu èsser
èstre
Gerondiu essent
Participi passat
singular plural
masculin estat estats
femenin estada estadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present soi ès es sèm sètz son
Imperfach èri èras èra èrem èretz èran
Preterit foguèri foguères foguèt foguèrem foguèretz foguèron
Futur serai seràs serà serem seretz seràn
Condicional seriái seriás seriá seriam seriatz serián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present siá siás siá siam siatz sián
Imperfach foguèsse foguèsses foguèsse foguèssem foguèssetz foguèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu siá ! siam ! siatz !
Negatiu siás pas ! siam pas ! siatz pas !