òrda
Occitan
Etimologia
Per l’alemand Horde e lo polonés horda, de rus орда del mongòl mongòl ᠣᠷᠳᠤ, ordu « palais, apartaments del governaire, camp militar »
Prononciacion
- lengadocian, gascon /ˈɔɾðo̞/
- provençau /ˈɔʀdə/
Sillabas
òr|da
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
òrda | òrdas |
[ˈɔɾðo̞] | [ˈɔɾðo̞s] |
òrda femenin
- Tribú nomada d’Asia centrala.
- (nom collectiu) Tropa nombrosa d’òmes que vivon en societat, mas sens aver d’establiment fix.
- (nom collectiu) Poblada o amassada d’òmes landrejaires.
- (nom collectiu, sociologie) Gropament uman temporari e instable.
- (nom collectiu, pejoratiu) Tropelada d’òmes indisciplinats, que s'abrandant a far de chaples, de devastacions, etc.