Occitan

Etimologia

Del latin additivus (« que se jonh a »).

Prononciacion

lengadocian, gascon /addiˈtiw/
provençau /adiˈtiw/

 Adjectiu

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
Masculin additiu additius
[addiˈtiw] [addiˈtiws]
Femenin additiva additivas
[addiˈtiβo̞] [addiˈtiβo̞s]

additiu

  1. Que s’apond, que s’addiciona, que complèta.
  2. Que procedís per addicion, e non pas per sostraccion.
  3. (matematicas) Se ditz d’un tèrme precedit del signe plus sota sa forma simbolica +.
  4. (matematicas) Se ditz d’una foncion que per quin que siá parelh de nombre apertenent a son domèni de definicion, associa a la soma del parelh una valor egala a aquela de la soma de las valors que lor associa respectivament.
    • Se per totes los   e   la foncion   verifica  ,   es dicha additiva.

Locucions derivadas

Traduccions

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
additiu additius
[addiˈtiw] [addiˈtiws]

additiu masculin

  1. Causa apnduda, complement, suplement.
  2. (Industria alimentària) Produch destinat a modificar lo gost o lo perfum, a perlongar la conservacion
  3. (petroquimia, industria petrolièra) Produch apondut a un carburant o a un lubrificant per lo colorar o melhorar las qualitats tecnicas dels motors.
  4. (informatica) Modul complementari d’un logicial o d’un material existissent, que lo balha de melhoranças o d'extensions e que pòt foncionar pas qu’amb el.
  5. (industria) Constituent secondari, incorporat a dòsi fèbla dins un material o un produch per ne modificar una de sas proprietats.

Traduccions

Catalan

Etimologia

Del latin additivus (« que se jonh a »).

Prononciacion

/əddiˈtiw/

 Nom comun e adjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin additiu additius
Femenin additiva additives

additiu

  1. additiu (oc)