Veire tanben : allogèn

Occitan

Etimologia

Del suedés halogen pel grèc ancian ἅλς «sal» e γένος «origina».

Prononciacion

lengadocian, provençau /aluˈd͡ʒɛn/
gascon /aluˈʒɛn/

Sillabas

a|lo|gèn

 Nom comun

allogèn masculin

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
alogèn alogèns
[aluˈd͡ʒɛn] [aluˈd͡ʒɛns]
 
Modelizacion d’una molecula de monofluorur de clòr (ClF), formada de dos alogèns : lo clòr Cl e lo fluòr F.
  1. (Quimia) Element del grop 17, que comprend lo fluòr, lo clòr, lo bròm, l’iòde e l’astat. Que li cal sonque un electron per completar lor configuracion, aqueles se transfòrman aisidament, pel ganh d’un electron, en ion negatiu monovalent, que dona, amb combinason amb de metals, de sals (nom quimic dels solids ionics).
  2. (aplicacion electrica) Ampola electrica contenent un filament banhant dins un gas alogèn.

Traduccions