balaja
Occitan
Etimologia
Probablament del breton balazn, balain ("ginèsta"). Parent del francés balai.
Prononciacion
[ba'la(d)ʒo]
França (Bearn) - Lengadocian : escotar « balaja »
Sillabas
ba | la | ja (3)
Nom comun
balaja femenin
- Instrument tradicionalament compausat d'un margue de fusta amb de fibras vegetalas ligadas a son cap, que se fa servir per netejar lo sòl.