escoba
Occitan
Etimologia
Del latin scōpa.
Prononciacion
/esˈkuβo/
França (Bearn) : escotar « escoba »
Sillabas
es | co | ba (3)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
escoba | escobas |
[esˈkuβo] | [esˈkuβos] |
escoba femenin
- Instrument tradicionalament compausat d'un margue de fusta amb de fibras vegetalas ligadas a son cap, que se fa servir per netejar lo sòl.
- Mar. Fialat de pesca.
Sinonims
Derivats
Traduccions
Forma de vèrb
escoba
- Tresena persona del singular al present de escobar.
Espanhòl
Etimologia
Del latin scōpa.
Prononciacion
/esˈkoβa/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
escoba | escobas |
[esˈkoβa] | [esˈkoβas] |
escoba femenin