Occitan

Etimologia

Del latin chaos, del grèc ancian χάος

Prononciacion

/kaˈɔs/

 Nom comun

caòs masculin, invariable

  1. (teologia) Confusion generala dels elements abans los destriament e los organizacion per formar lo mond.
  2. (corrent) Estat de borrolh, rambalh de fòrça objèctes eteroclits
  3. (figurat) Çò qu'es o que sembla inorganizat, desordenat, confús, fins a incoerent o foscós.
  4. (figurat especialament) Desòrdre social, politic o economic; estat de trebolum e d'anarquia.
  5. Teoria scientifica que l'objècte son lo sistèmas non-linearis presentant de comportaments d'aparéncia complèxa o aleatòria, alara que son plan definits e deterministas.
  6. Apilament de blòts de ròcas ; esbudèl de ròcas.

Variantas dialectalas

Derivats

Traduccions

teologia


Confusion totala