Occitan

Etimologia

Del latin vulgar cara, manlevat al grèc ancian κάρα (kára) « cap, cara ».

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈkaɾo̞/

provençau /ˈkaʀə/

França (Bearn) : escotar « cara »

Sillabas

ca|ra

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
cara	caras
[ˈkaɾo̞]	[ˈkaɾo̞s]

cara femenin

Partida anteriora del cap de l'òme.

Sinonims

Locucions derivadas

Traduccions

alemand: Gesicht ^(de) neutre, Antlitz ^(de) neutre (poetic)
anglés: face ^(en)
basc: aurpegi ^(eu), bisaia ^(eu)
catalan: cara ^(ca) femenin
chèc: obličej ^(cs)
espanhòl: cara ^(es) femenin
esperanto: vizaĝo ^(eo)
francés: visage ^(fr) masculin
ebrèu: פנים ^(he) (panim)

Forma d'adjectiu

cara

Feminin singular de car.

Forma de vèrb

cara

tresau persona deu singular deu present de l'indicatiu de carar.
dusau persona deu singular de l'imperatiu afirmatiu de carar.

Catalan

Etimologia

Del latin vulgar cara, manlevat al grèc ancian κάρα (kára) « cap, cara ».

Prononciacion

oriental /ˈkaɾə/, occidental /ˈkaɾa/

Sillabas

ca|ra

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
cara	cares

cara femenin

cara ^(oc)

Forma d'adjectiu

cara

Feminin singular de car.

Espanhòl

Etimologia

Del latin vulgar cara, manlevat al grèc ancian κάρα (kára) « cap, cara ».

Prononciacion

/ˈkaɾa/

Sillabas

ca|ra

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
cara	caras
[ˈkaɾa]	[ˈkaɾas]

cara femenin

cara ^(oc)
fàcia, facieta

Portugués

Etimologia

Del latin vulgar cara, manlevat al grèc ancian κάρα (kára) « cap, cara ».

Prononciacion

Portugal /ˈkaɾɐ/

Brasil /ˈkaɾɐ/, /ˈkaɾə/

Sillabas

ca|ra

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
cara	caras

cara femenin

cara ^(oc)

Nom comun

cara masculin

(brasil) Una persona indeterminada

Sard

Etimologia

Del latin vulgar cara, manlevat al grèc ancian κάρα (kára) « cap, cara ».

Prononciacion

[?]

Nom comun

cara femenin

Cara.

Nòta

Forma del dialècte d'Allài.

Referéncias

Dizionario italiano – sardo