comando
Occitan
Etimologia
Prononciacion
- lengadocian /kuˈmandu/
- provençau /kuˈmãⁿdu/
Sillabas
co|man|do
Nom comun
comando masculin
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
comando | comandos |
[kuˈmandu] | [kuˈmandus] |
- Unitat especiala esprovada per executir de missions dangierosas sus d'objectius determinats.
- (militar) Destacament de combat missionat per las operacions rapidas, isoladas o especialas.
- (figurat, per extension) Grop de militants menant una accion rufa.
- (figurat) Ataca rapida e coordinada.
- (istòria) Grop de combatents volontaris pendent las guèrras dels Boers
comando masculin o femenin
Variantas dialectalas
Sinonims
grop de combatents
Traduccions
|
Catalan
Etimologia
Prononciacion
- Oriental: central /kuˈmandu/ balear /koˈmando/ , /kuˈmandu/
- Occidental: /koˈmando/
Sillabas
co|man|do
Nom comun
comando masculin
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
comando | comandos |
Forma de vèrb
comando
- primièra persona del singular del present de l'indicatiu de comandar
Espanhòl
Etimologia
Prononciacion
- /koˈmando/
Sillabas
co|man|do
Nom comun
comando masculin
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
comando | comandos |
[koˈmando] | [koˈmandos] |
Forma de vèrb
comando
- primièra persona del singular del present de l'indicatiu de comandar
Portugués
Etimologia
- (nom 1) De comandar
- (nom 2) Per l’anglés commando, istocicament « milícia de l’armada dels Boers » de l’afrikaans kommando
Prononciacion
Sillabas
co|man|do
Nom comun 1
comando masculin
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
comando | comandos |
Nom comun 2
comando masculin
Forma de vèrb
comando
- primièra persona del singular del present de l'indicatiu de comandar