confirmacion
Occitan
Etimologia
Del latin confirmatio
Prononciacion
/kuɱfiɾmaˈsju/ , provençau /kũⁿfiʀmaˈsjũⁿ/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
confirmacion | confirmacions |
[kuɱfiɾmaˈsju] | [kuɱfiɾmaˈsjus] |
confirmacion femenin
- Çò que fa una causa fèrma e establa.
- La confirmacion d’un jutjament, d’un arrèst. Obténer de letras de confirmacion.
- Certitud que s'aquerís una causa qu'aviá ja esta donada de verai.
- La confirmacion d’una novèla. La confirmacion d’una promesa.
- (retorica) Partida del discors oratòri que seguís lo raconte e per que se pròva çò que s'acaba d’avançar.
- (cristianisme) Sacrament en que los crestians, a la recepcion del Sant Esperit amb l’abondància de sos dons, son confirmats dins la gràcia recebuda al bateg.
- Lo sacrament de confirmacion.