conjuguar
Occitan
Etimologia
- Del latin conjugāre.
Prononciacion
/kond͡ʒyˈɣa/ , /konʒyˈɣa/ , provençau /kõⁿd͡ʒyˈga/
- França (Bearn) : escotar « conjugar »
- França (Bearn) - Lengadocian : escotar « conjugar »
Sillabas
con|ju|gar
Vèrb
conjugar
- (gramatica) Modificar dins un òrdre convengut la raiç d’un vèrbe segon las voses, los mòdes, los temps e las personas.
- Coïncidir ; unir ; amassar ; associar.
Sinonims
sens grammatical
- declinar, en parlant dels substantius e dels adjectius.
Parents
Traduccions
|
Catalan
Etimologia
- Del latin conjugāre.
Prononciacion
- Oriental: central /kuɲʒuˈɣa/ , balear /koɲʒuˈʝa/ , /kuɲʒuˈɣa/
- Occidental: nord-occidental /koɲd͡ʒuˈɣa/ , valencian /koɲd͡ʒuˈɣaɾ/
Sillabas
con|ju|gar
Vèrb
conjugar
Espanhòl
Etimologia
- Del latin conjugāre.
Prononciacion
/kõŋxuˈɣ̞aɾ/
Sillabas
con|ju|gar
Vèrb
conjugar
Portugués
Etimologia
- Del latin conjugāre.
Prononciacion
Portugal /kõʒuˈɡaɾ/ ; Brasil /ˌkõʒuˈɡa(χ)/ , /kõʒuˈɡa(ɹ)/
Sillabas
con|ju|gar
Vèrb
conjugar