contenciós
Occitan
Etimologia
- Del latin contentiosus
Prononciacion
- lengadocian, provençau /kuntenˈsjus/
- provençau /kũⁿtẽⁿˈsjus/
Sillabas
con|ten|ciós
Adjectiu
contenciós
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | ||
Singular | Plural | |
Masculin | contenciós | contencioses |
[kuntenˈsjus] | [kuntenˈsjuzes] | |
Femenin | contenciosa | contenciosas |
[kuntenˈsjuzo̞] | [kuntenˈsjuzo̞s] |
- Que fa l’objècte o que pòt far l’objècte d’un debat.
- Qu'agrada disputar, contestar.
- (drech administratiu) Qualifica la jurisdiccion cap ont los afars de contenciós son deferidas al tribunals administratius puslèu que d'èsser daissada a la decision de l'administracion publica, etc.
Sinonims
Derivats
Parents
Traduccions
|
Nom comun
contenciós masculin
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | |
Singular | Plural |
contenciós | contencioses |
[kuntenˈsjus] | [kuntenˈsjuzes] |
- Afar litigiós.
Traduccions
|
Catalan
Etimologia
- Del latin contentiosus
Prononciacion
- Balearic /kontən.siˈos/
- Central /kuntənsiˈos/
- Valencian /kontensiˈos/
Sillabas
con|ten|ci|ós
Nom comun e adjectiu
contenciós masculin
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | contenciós | contenciosos |
Femenin | contenciosa | contencioses |