desraigar

Occitan

Etimologia

Formacion verbala de raiç, amb lo prefix privatiu «des-»

Prononciacion

lengadocian /desɾajˈɣa/, /desɾajˈɣa/

Vèrb

desraiçar (lengadocian)

1. Arrancar de la tèrra un arbre, una planta amb sas raices, extirpar.
2. (per analogia) Arrancar de la tèrra un autre objècte fixat solid al sòl.
3. (figurat) Desfar quicòm solidament establit, installat dempuèi de temps.
4. (figurat) Arrancar una persona o un pòble de son país d’origina o de sas tradicions.
5. (figurat) Eradicar, en parlar de las malautiás, de las malas costumas o opinions, dels vicis marrits, de las abituds àvolas, etc.

Variantas dialectalas

• darrigar (gascon)
• desarrigar (gascon)
• desracinar (provençau)
• desrasigar (lengadocian, provençau)
• desraiçar (lengadocian, provençau)

Sinonims

• arrancar
• derrabar / desrabar
• eradicar
• extirpar

Traduccions

alemand : entwurzeln (de) anglés : uproot (en), root out (en) basc : catalan : desarrelar (ca)

espanhòl : desarraigar (es) francés : déraciner (fr) italian : sradicare (it), strappare (it) portugués : desenraizar (pt), desarraigar (pt)