Occitan

Etimologia

De discernir amb lo sufix «-ment»

Prononciacion

lengadocian, gascon /disseɾniˈmen/]
provençau /diseʀniˈmẽⁿ/

 Nom comun

discerniment masculin

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
discerniment discerniments
[disseɾniˈmen] [disseɾniˈmens]
  1. Facultat de la ment que servís a distinguir las causas, a desseparar las questions, a se'n mainar, a n'apreciar la valor intellectuala e morala de las gents.

Parents

Traduccions

Catalan

Etimologia

De discernir amb lo sufix «-ment»

Prononciacion

/disərniˈmen/

 Nom comun

discerniment masculin

Declinason
Singular Plural
discerniment discerniments
  1. discerniment (oc)