efectiu
Occitan
Etimologia
- Del latin effectivus
Prononciacion
/efetˈtju/ França (Bearn) : escotar « efectiu »
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | efectiu | efectius |
[efetˈtju] | [efetˈtjus] | |
Femenin | efectiva | efectivas |
[efetˈtiβo̞] | [efetˈtiβo̞s] |
efectiu
- Que produch un efièch real.
- Son intervencion es efectiva.
- Qu'existís realament, en efièch, dins los fachs, real, incontestable.
- Lo nombre d’ensenhaires efectius diferís del nombre teoric, qu'unes son en comjat malautiá, d’autres son destacats, d’autres mai plaçat en disponibilitat.
Parents
Traduccions
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
efectiu | efectius |
[efetˈtju] | [efetˈtjus] |
efectiu masculin
- (militar) Nombre real des soldats d’una armada, d’un tropa, per oposicion al nombre que los reglaments li balhan.
- Nombre de membres d’un grop de personas, talha d’una populacion.
- (per extension) Lo quita grop de ses personas.
- (matematicas, estatisticas) Nombre d’individús d’una classa.
Derivats
Traduccions
Catalan
Etimologia
- Del latin effectivus
Prononciacion
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | efectiu | efectius |
Femenin | efectiva | efectives |
efectiu
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
efectiu | efectius |
efectiu masculin