Occitan

Etimologia

Del latin aenigma, l'enigma, lo mistèri del grèc ancian aenigma, la paraula escura, l'enigma.

Prononciacion

/e'nigmo̞/

Sillabas

e|nig|ma

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
enigma enigmas
[e'nigmo̞] [e'nigmo̞s]

enigma

  1. Jòc de la ment que met a l’espròva la soscada de l’interlocutor que deu respondre a una interrogacion que lo sens es amagat sota una parabòla o una metafòra.
    • Edip resolguèt l’enigma de l'esfinge.
  2. (figurat) Quina que siá causa dificila de comprene, d'explicar, de conéisser.

Sinonims

Parents

Traduccions

Anglés

Etimologia

Del latin aenigma, l'enigma, lo mistèri del grèc ancian aenigma, la paraula escura, l'enigma.

Prononciacion

/əˈnɪɡmə/, /əˈnɪɡmə/

Sillabas

e|nig|ma

 Nom comun

enigma (Plural: enigmas o enigmata)

  1. enigma

Espanhòl

Etimologia

Del latin aenigma, l'enigma, lo mistèri del grèc ancian aenigma, la paraula escura, l'enigma.

Prononciacion

/eˈniɣma/

Sillabas

e|nig|ma

 Nom comun

enigma (Plural: enigmas)

  1. enigma

Italian

Etimologia

Del latin aenigma, l'enigma, lo mistèri del grèc ancian aenigma, la paraula escura, l'enigma.

Prononciacion

/e'nigma/

Sillabas

e|nig|ma

 Nom comun

enigma (Plural: enigmi)

  1. enigma

Portugués

Etimologia

Del latin aenigma, l'enigma, lo mistèri del grèc ancian aenigma, la paraula escura, l'enigma.

Prononciacion

Brasil : escotar « enigma »

Prononciacion

/e'nigma/

Sillabas

e|nig|ma

 Nom comun

enigma (Plural: enigmas)

  1. enigma