Occitan

Etimologia

De estimar.

Prononciacion

/es'timo̞/

Sillabas

es|ti|ma

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
estima estimas
[es'timo̞] [es'timo̞s]

estima femenin

  1. Opinion favorabla que se ten qualqu’un, fondada sus la coneissença de son meriti, de sas bonas qualitats, de sas vertuts.
    • L'estima de se.
  2. Cas que se fa d'unas causas.
    • Las sciéncias èran en granda estima dins aquel pòble.
  3. (marina) Calcul aproximatiu que lo pilòt fa cada jorns de la distància correguda pel naviri, per jutjar del luòc ont gaireben sèm e del camin realizat.
  4. (Òbras) Estimacion de las despensas segon cada òbra que se deu realizar per la construccion d’un bastiment.
  5. (gascon) avaloracion

Sinonims

Traduccions

Opinion favorabla

{

Estimacion d'òbra


 Forma de vèrb

estima

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de estimar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de estimar.

Catalan

Etimologia

De estimar.

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « estima »

Prononciacion

Sillabas

es|ti|ma

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
estima estimes

estima femenin

  1. Estima (sens 1 a 3)

 Forma de vèrb

estima

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de estimar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de estimar.

Espanhòl

Etimologia

De estimar.

Prononciacion

escotar « estima »

Prononciacion

Sillabas

es|ti|ma

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
estima estimas

estima femenin

  1. Estima (sens 1 a 3)

 Forma de vèrb

estima

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de estimar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de estimar.

Portugués

Etimologia

De estimar.

Prononciacion

Sillabas

es|ti|ma

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
estima estimas

estima femenin

  1. Estima (sens 1 a 3)

 Forma de vèrb

estima

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de estimar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de estimar.