estratèg
Occitan
Etimologia
Del latin strategus.
Prononciacion
/estɾa'tɛt͡ʃ/
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| estratèg | estratègs |
| [estɾa'tɛt͡ʃ] | [estɾa'tɛt͡ʃs] |
estratèg masculin (feminizacion estratèja)
- (Antiquitat) General ; títol dels detz caps elegits que comandavan l’armada a Atènas e complissián d'autras foncions del poder executiu.
- Persona que conéis e aplica las règlas de l'estrategia.