leiçon
Occitan
Etimologia
- Del latin lectionem, acusatiu de lectio « culhida », « causida, eleccion, tria », « lectura, çò que se legís, tèxte ».
Prononciacion
- /lei'su/
Sillabas
lei | çon (2)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
leiçon | leiçons |
[lei'su] | [lei'sus] |
leiçon femenin
- (educacion) Pichona partida d’una disciplina ensenhada a un grop de personas o a una sola persona.
- De leiçons de poesia.
- (educacion) Çò que lo mèstre dona a l’escolan per aprene e qu'aqueste deu repetir, mai sovent per còr.
- Recita me la tresena leiçon !
- (per extension) Instruccions o conselhs donats a una persona al respècte de sa conducha dins la vida o dins quin que siá afar.
- los eveniments li donèron una bona leiçon.
- (figurat) Avertiment salutari o correccion que se recep de las personas o de las causas.
- Las leiçons de l'experiéncia.