pica

Ua pica

Occitan

Etimologia

Del latin pica.

Prononciacion

[ˈpiko], /ˈpiko/

França (Bearn) : escotar « pica »

Sillabas

pi | ca (2)

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
pica	picas
[ˈpiko]	[ˈpikos]

pica femenin (gascon)

1. Ornit. Aucèl de la familha dels Corvids, mai particularament l'espécia Pica pica.

Variantas dialectalas

• agaça
• ajassa (vivaroaupenc)
• ajaça (auvernhat)
• aiassa (vivaroaupenc)
• piga (gascon)
• 'jaça (/'jassa) (lemosin), (auvernhat)

Traduccions

alemand: Elster (de) femenin anglés: magpie (en) basc: breton: bulgar: сврака (bg) catalan: garsa (ca), blanca (ca) corean: 까치 (ko) chèc: straka (cs) danés: skade (da) eslovac: straka (sk) eslovèn: sraka (sl) espanhòl: urraca (es), picaza (es) estonian: harakas (et) finlandés: harakka (fi) francés: pie (fr) femenin francoprovençau/arpitan: agace (frp)

grèc: κίσσα (el) islandés: italian: gazza (it) femenin leton: žagata (lv) lituanian: šarka (lt) neerlandés: ekster (nl) norvegian: skjære (no) omaha-ponca: wažíbesnéde (oma) ongrés: szarka (hu) polonés: sroka (pl) portugués: pega (pt) romanés: coţofană (ro) rus: сорока (ru) suedés: skata (sv) turc: saksağan (tr) ucraïnian: сорока (uk)