pica

Occitan

Etimologia

(mot 1) Del latin pica.

(mot 2) Del neerlandés mejan pike, de la color de la carta, las marcas de la color del jòc de cartas essent en forma de fèrre de lança

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈpiko̞/, /ˈpiko̞/

provencau /ˈpikə/, /ˈpikə/

França (Bearn) : escotar « pica »

Sillabas

pi | ca (2)

Nom comun 1

Declinason
Singular	Plural
pica	picas
[ˈpiko̞]	[ˈpiko̞s]

pica femenin (gascon)

Ua pica

1. (Ornitologia) Aucèl de la familha dels Corvids, mai particularament l'espécia Pica pica.

Variantas dialectalas

• agaça
• ajassa (vivaroaupenc)
• ajaça (auvernhat)
• aiassa (vivaroaupenc)
• piga (gascon)
• 'jaça (/'jassa) (lemosin), (auvernhat)

Nom comun 2

Declinason
Singular	Plural
pica	picas
[ˈpiko̞]	[ˈpiko̞s]

pica femenin

Una pica

1. (Militar) Mana d’arma formada d’un long pal que lo tèrme es garnit d’un fèrre plan e ponchut.
2. (gascon) Aplech ponchut per picar la tèrra, los ròcs.
3. (per extension) Objècte en forma de pica
4. (figurat) Paraula fissanta destinada a vexar o ofensar.
5. (Jòc de cartas) Una de las quatre ensenhas d’un jòc de cartas francés, que las cartas d'aquela color son marcadas de picas negras estilizadas (♠).

Sinonims

aplech

• pic (lengadocian, provençau)

paraula destinada a vexat

• fion

Derivats

• picador

Forma de vèrb

pica

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de picar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de picar

Anglés

Etimologia

Del latin pica.

Prononciacion

general /ˈpaɪkə/, /ˈpaɪkə/

EUA /ˈpīkə/, /ˈpīkə/, /ˈpaɪkə/, /ˈpaɪkə/

Sillabas

pi | ca (2)

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
pica	picas

pica

1. (Ornitologia) pica ^(oc)
2. (Patologia) Desòrdre de l'apetit, al biais de l'aucèl, que consistís a manjar de causas non comestiblas.

Catalan

Etimologia

Del latin pica.

Prononciacion

oriental: /ˈpikə/, /ˈpikə/, occidental /ˈpika/, /ˈpika/

Sillabas

pi | ca (2)

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
pica	piques

pica femenin

1. (arma) pica ^(oc)
2. nauc ^(oc)
3. (Jòc de cartas) pica ^(oc)
4. pic ^(oc) d'una montanha
5. (Patologia) Desòrdre de l'apetit, al biais de l'aucèl, que consistís a manjar de causas non comestiblas.

Forma de vèrb

pica

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de picar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de picar

Espanhòl

Etimologia

Del latin pica.

Prononciacion

/ˈpika/, /ˈpika/

Sillabas

pi | ca (2)

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
pica	picas
[ˈpika]	[ˈpikas]

pica femenin

1. (arma) pica ^(oc)
2. (informal) injeccion
3. (figurat) Irritacion contra qualqu'un o quicòm
4. (patologia) Desòrdre de l'apetit, al biais de l'aucèl, que consistís a manjar de causas non comestiblas.

Forma de vèrb

pica

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de picar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de picar

Portugués

Etimologia

Del latin pica.

Prononciacion

Portugal /ˈpikɐ/, /ˈpikɐ/

Brasil /ˈpikə/, /ˈpikə/, /ˈpikɐ/, /ˈpikɐ/

Sillabas

pi | ca (2)

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
pica	picas

pica femenin

1. (arma aciana) pica ^(oc)
2. (Trás-os-Montes) bica, accion de bicar.
3. (ictiologia) Unas menas de peissons.
4. (Brasil, vulgar) Bica.
5. (patologia) Desòrdre de l'apetit, al biais de l'aucèl, que consistís a manjar de causas non comestiblas.

pica masculin o femenin

1. La persona que ponchona los bilhets.

Adjectiu

pica masculin o femenin invariable

1. excellent, requist

Forma de vèrb

pica

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de picar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de picar