Occitan

Etimologia

Del latin potentatus « poténcia », de potens, «potent»

Prononciacion

lengadocian, gascon /putenˈtat/
provençau /putẽⁿˈta/

 Nom comun

potentat masculin, (femenin: potentada)

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
potentat potentats
[putenˈtat] [putenˈtats]
  1. (politica) Persona que ten la poténcia sobeirana dins un grand Estat.
  2. Personatge que ten un poder excessiu de per sa situacion economica, ierarquica o sociala.

Parents

Sinonims

Persona que ten lo poder absolut

Persona que ten un poder excessiu

Traduccions

Catalan

Etimologia

Del latin potentatus « poténcia », de potens, «potent»

Prononciacion

/putənˈtat/

 Nom comun

potentat masculin, (femenin: putentada)

Declinason
Singular Plural
potentat potentats
  1. potentat (oc)

Francés

Etimologia

Del latin potentatus « poténcia », de potens, «potent»

Prononciacion

/putənˈtat/

 Nom comun

potentat masculin

Declinason
Singular Plural
potentat potentats
  1. potentat (oc)