procurador
Occitan
Etimologia
Del latin procurator.
Prononciacion
- /pruky'raðu/
Sillabas
pro | cu | ra | dor (4)
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| procurador | procuradors |
| [pruky'raðu] | [pruky'raðus] |
procurador
- (Antiquitat) Títol d'unes magistrats de l’Empèri roman, que èran mandats dins las províncias e avián per foncion màger de recobrar de l’impòst e li jutjament de las causas fiscalas.
- (istòria) Un dels magistrats màger, d'una republicas italianas.
S'utiliza tanben per: procuraire