Occitan

Etimologia

De procurar

Prononciacion

lengadocian, gascon /pɾukyˈɾajɾe/
provençau /pʀukyˈʀajʀe/

Sillabas

pro | cu | rai | re (4)

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
procuraire procuraires
[pɾukyˈɾajɾe] [pɾukyˈɾajɾes]

procuraire masculin, (femenin: procurairitz / procuraira / procurarèla)

  1. Persona abilitada a agir per altrú.
  2. Oficièr establit per agir en justícia al nom d'aqueles que plaidejan.
  3. (Especialament) Avocat representant lo ministèri public.
  4. (religion Religiós encargat dels intereses temporals d’un ostal religiós.

Tanben s'utiliza: procurador / procurator

Sinonims

Traduccions