satira
Veire tanben : satir |
Occitan
Etimologia
- (nom 1) Del latin Satyrus, del grèc ancian σάτυρος.
- (nom 2) Del latin satira, varianta de satura: «ola de menjars variats».
Prononciacion
- lengadocian, gascon /saˈtiɾo̞/
- peovençau /saˈtiʀə/
Sillabas
sa|ti|ra
Nom comun 1
satira femenin
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
satira | satiras |
[saˈtiɾo̞] | [saˈtiɾo̞s] |
- (migologia, fantastic) Mena de mièg dievesa que, çò ditz la fabla, demorava pels bòsques e qu'aviá de cambas, de pés, d'aurelhas e una coa d'èga amb de còps presentat amb de membres de cabra.
- (figurat) Femna lubrica.
Sinonims
Traduccions
Nom comun 2
satira femenin, (masculin: satira)
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
satira | satiras |
[saˈtiɾo̞] | [saˈtiɾo̞s] |
- (Roma antic) Forma de pèça de teatre en partida cantada.
- (literari) Obratge en vèrsses, fait per tornar sus, escarnir, per castigar los vicis e los necitges de las gents.
- D'obratges de durada, quitament de pròsa, realizats dins la meteissa intencion.
- Quin que siá escrich o discors fissant contra qualqu’un.
- (absolut) Lo genre satiric.
- Imitacion trufandièra o acusatritz.
Traduccions
Italian
{{-etim-}
Prononciacion
/ˈsatira/
Sillabas
sa|ti|ra
Nom comun
satira femenin
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
satira | satire |
[ˈsatira] | [ˈsatire] |