singularitat

Occitan

Etimologia

Del latin singularitas « fach d’èssrr unic »

Prononciacion

/siŋgylaɾiˈtat/, /siŋgylaɾiˈtat/, /sĩⁿgylaʀiˈta/, /sĩⁿgylaʀiˈta/ França (Bearn) : escotar « singularitat »

Sillabas

sin|gu|la|ri|tat

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
singularitat	singularitats
[siŋgylaɾiˈtat]	[siŋgylaɾiˈtats]

singularitat femenin

1. Caractèr singular; çò que fa una causa o una persona singulara.
2. Biais d’agir, de pensar, de parlar, etc., fòra de l’ordinari, diferent dels autres.
3. (matematicas) Punt ont de valors infinidas son constatadas
4. (particular) Punt ont las derivadas existisson pas
5. (fisica) Punt ont las condicions fisicas de pression e de densitat de la matèria son extrèmas.
6. (fisica) Lòc ont la leis de la fisica coneguda son pas respectadas.

Parents

• singular

Traduccions

alemand: Eigenheit (de), Singularität (de) (scientific) anglés: singularity (en) basc: catalan: singularitat (ca)

espanhòl: singularidad (es) francés: singularité (fr) italian: singolarità (it) portugués: singularidade (pt)

Catalan

Etimologia

Del latin singularitas « fach d’èssrr unic »

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « singularitat »

Prononciacion

oriental /siŋɡuɫəɾiˈtat/, /siŋɡuɫəɾiˈtat/, occidental /siŋɡuɫaɾiˈtat/, /siŋɡuɫaɾiˈtat/

Sillabas

sin|gu|la|ri|tat

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
singularitat	singularitats

singularitat femenin

1. singularitat ^(ca)