tangenta

Occitan

Etimologia

De tangent.

Prononciacion

lengadocian /tanˈd͡ʒento̞/, /tanˈd͡ʒento̞/

gascon /tanˈʒento̞/, /tanˈʒento̞/

escotar « tangenta »

provençau /tãⁿˈd͡ʒẽⁿtə/, /tãⁿˈd͡ʒẽⁿtə/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
tangenta	tangentas
[tanˈd͡ʒento̞]	[tanˈd͡ʒento̞s]

tangenta femenin

La tangenta en P de l’ellipsa. (1)

1. (geometria) Linha drecha que se confond amb una corba sus un punt donat.
2. (matematicas) Per un angle, linha drecha menada, dins un cercle, a un dels tèrme de l’arc que l’angle abraça, e acabada al perlongament del rai que passa par l’autre tèrme.
3. (matematicas) Rapòrt de la longor dels costat opausat a aquela del costar adjacent, d’un angle non drech d’un triangle rectangle.

Parents

• tangent
• tangibilitat
• tangible

Derivats

• tangéncia
• tangencial / tangenciau

Traduccions

alemand: Tangente (de) (drecha), Tangens (de) (foncion) anglés: tangent (en) basc: catalan: tangent (ca)

espanhòl: tangente (es) francés: tangente (fr) italian: tangente (it) portugués: tangente (pt)

Forma d'adjectiu

tangenta

1. Femenin singular de tangent.