tara

Occitan

Etimologia

De l’arabi طرحة, ṭarḥa « rebut, soustraccion, deduccion ».

Prononciacion

/ˈtaɾo̞/, /ˈtaɾo̞/, provençau /ˈtaʀo̞/, /ˈtaʀo̞/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
tara	taras
[ˈtaɾo̞]	[ˈtaɾo̞s]

tara femenin

1. Deca, manca o imperfeccion que demenís la valor d’un objècte.
2. Vici, manca, al sens moral.
3. (comerci) Pes dels barils, caissas, aisinas, veïculs, etc., que se cal deduire per aver lo per net d’una merça.

Derivats

• tarar

Sinonims

deca

• defaut
• manca

Traduccions

alemand: Defekt (de), Tara (de) (comèrci) anglés: flaw (en), blemish (en), defect (en), tare (en) (comèrci) basc: akatsa (eu), tara (eu) (comèrci) catalan: tara (ca)

espanhòl: tara (es) francés: tare (fr) italian: tara (it) portugués: tara (pt)

Forma de vèrb

tara

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de tarar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de tarar

Catalan

Etimologia

De l’arabi طرحة, ṭarḥa « rebut, soustraccion, deduccion ».

Prononciacion

Espanha (Valéncia) : escotar « tara »

Prononciacion

oriental /ˈtaɾə/, /ˈtaɾə/, occidental /ˈtaɾa/, /ˈtaɾa/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
tara	tares

tara femenin

1. tara ^(oc)

Forma de vèrb

tara

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de tarar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de tarar

Espanhòl

Etimologia

De l’arabi طرحة, ṭarḥa « rebut, soustraccion, deduccion ».

Prononciacion

escotar « tara »

Prononciacion

/ˈtaɾa/, /ˈtaɾa/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
tara	taras

tara femenin

1. tara ^(oc)

Forma de vèrb

tara

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de tarar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de tarar

Haussà

Etimologia

→ Etimologia de completar. (Ajustar)

Prononciacion

[?]

Numeral

tara

1. Nòu.

Italian

Etimologia

De l’arabi طرحة, ṭarḥa « rebut, soustraccion, deduccion ».

Prononciacion

/ˈtara/, /ˈtara/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
tara	tare

tara femenin

1. tara ^(oc)

Forma de vèrb

tara

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de tarare
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de tarare

Portugués

Etimologia

De l’arabi طرحة, ṭarḥa « rebut, soustraccion, deduccion ».

Prononciacion

Portugal /ˈtaɾɐ/, /ˈtaɾɐ/; Brasil /ˈtaɾɐ/, /ˈtaɾɐ/, /ˈtaɾə/, /ˈtaɾə/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
tara	taras

tara femenin

1. tara ^(oc)

Forma de vèrb

tara

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de tarar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de tarar