Occitan

Etimologia

Derivat del latin popular vassellittus diminutiu de vassos, «servicial»

Prononciacion

lengadocian, gascon /βajˈlet/
escotar « vailet »
provençau /vajˈle/

 Nom comun

vailet masculin

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
vailet vailets
[βajˈlet] [βajˈlets]
  1. (istòria) Jove escudièr al servici d’un senhor: page
  2. Servicial dins un ostal o a la bòrda.
  3. (jòc de cartas) Carta amb una cara de vailet o de page dins un jòc de cartas.
  4. (menusariá) Instrument de fèrre coidat que servís a manténer sus banc la pèça de fusta qu'òm trabalha.
  5. Mena de peis: Labrus coerulus

Variantas dialectalas

Derivats

Relacionats

figuras dels jòcs de cartas
Jòc francés


Taròt
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
lengadocian Rei Reina
Dama
Cavalièr Vailet Excusa Joquèr
gascon Rei Reina
Dama
Cavalièr
Cavalèr
Vailet Excusa Joquèr
provençau Rèi Rèina
Dama
Cavalier Vailet
Varlet
Excusa Joquèr
Jòker

Traduccions

jove escudièr


servicial


carta de jòc


Catalan

Etimologia

Derivat del latin popular vassellittus diminutiu de vassos, «servicial»

Prononciacion

Oriental: central /bəjˈɫɛt/, balear /vəjˈɫɛt/
Occidental: /bajˈlet/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
vailet vailets

vailet masculin

  1. (istòria) vailet (oc)

vailet masculin, (femenin: vaileta)

  1. dròlle, gojat.