Occitan

Etimologia

Del latin illustris « trelusent », de illustrare (« escalarir »).

Prononciacion

gascon, lengadocian /ilˈlystɾe/ provençau /iˈlystʀe/

França (Bearn) : escotar « illustre »

Sillabas

il|lus|a|tre

 Adjectiu

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
Masculin illustre illustres
[ilˈlystɾe] [ilˈlystɾes]
Femenin illustra illustras
[ilˈlystɾo̞] [ilˈlystɾo̞s]

illustre

  1. Qu'es celèbre pel meriti, per la noblesa, per quicòm de lausable e d’extraordinari.

Sinonims

Derivats

Parents

Antonims

Traduccions

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
illustre illustres
[ilˈlystɾe] [ilˈlystɾes]

illustre

  1. (istoric) Títol onorific donat a de nauts foncionaris e a de grands personatges sota lo Bas Empèri roman, sota l'Empèri Bizantin e sota la monarquia franca.

 Forma de vèrb

illustre

  1. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de illustrar
  2. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de illustrar

Francés

Etimologia

Del latin illustris « trelusent », de illustrare (« escalarir »).

Prononciacion

/ilystʁ/

Sillabas

il|lus|a|tre

 Adjectiu

illustre masculin o femenin, (plurals: illustres)

  1. illustre (oc)

 Nom comun

illustre masculin, (plural: illustres)

  1. illustre (oc)

 Forma de vèrb

illustre

  1. Primièra persona del singular del present de l'indicatiu de illustrer
  2. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de illustrer
  3. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de illustrer
  4. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de illustrer
  5. Segonda persona del singular de l'imperatiu de illustrer

Italian

Etimologia

Del latin illustris « trelusent », de illustrare (« escalarir »).

Prononciacion

/ilˈlustre/

Sillabas

il|lus|a|tre

 Adjectiu

illustre masculin o femenin, (plurals: illustri)

  1. illustre (oc)
  2. luminós

 Nom comun

illustre masculin, (plural: illustri)

  1. illustre (oc)