illustre
Occitan
Etimologia
- Del latin illustris « trelusent », de illustrare (« escalarir »).
Prononciacion
gascon, lengadocian /ilˈlystɾe/ provençau /iˈlystʀe/
- França (Bearn) : escotar « illustre »
Sillabas
il|lus|a|tre
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian | ||
Singular | Plural | |
Masculin | illustre | illustres |
[ilˈlystɾe] | [ilˈlystɾes] | |
Femenin | illustra | illustras |
[ilˈlystɾo̞] | [ilˈlystɾo̞s] |
illustre
Sinonims
Derivats
Parents
Antonims
Traduccions
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
illustre | illustres |
[ilˈlystɾe] | [ilˈlystɾes] |
illustre
- (istoric) Títol onorific donat a de nauts foncionaris e a de grands personatges sota lo Bas Empèri roman, sota l'Empèri Bizantin e sota la monarquia franca.
Forma de vèrb
illustre
Francés
Etimologia
- Del latin illustris « trelusent », de illustrare (« escalarir »).
Prononciacion
/ilystʁ/
Sillabas
il|lus|a|tre
Adjectiu
illustre masculin o femenin, (plurals: illustres)
Nom comun
illustre masculin, (plural: illustres)
Forma de vèrb
illustre
- Primièra persona del singular del present de l'indicatiu de illustrer
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de illustrer
- Primièra persona del singular del present del subjonctiu de illustrer
- Tresena persona del singular del present del subjonctiu de illustrer
- Segonda persona del singular de l'imperatiu de illustrer
Italian
Etimologia
- Del latin illustris « trelusent », de illustrare (« escalarir »).
Prononciacion
/ilˈlustre/
Sillabas
il|lus|a|tre
Adjectiu
illustre masculin o femenin, (plurals: illustri)
Nom comun
illustre masculin, (plural: illustri)