incarnar
Occitan
Etimologia
- Del latin ecclesiastic incarnare
Prononciacion
/iŋkaɾˈna/ , Provençau /ĩⁿkaʀˈna/ França (Bearn) : escotar « incarnar »
Vèrb
incarnar
- Balhar una existéncia concreta a una valor abstrache.
- Representar un personatge coma s’èra de carn.
- (per extension) Representar
s'incarnar
- (teologia) Prene un còrs de carn, la forma umana, en parlant de la divinitat.
- Èsser representat per una entitat fisica o un concèpte material.
- (medecina) Intrar dins la carn.
Variantas dialectalas
Derivats
Traduccions
|