inventari
Occitan
Etimologia
- Del latin inventarium
Prononciacion
lengadocian, fascon /inβenˈtaɾi/ , provençau /ĩⁿvẽⁿˈtaʀi/
- França (Bearn) : escotar « inventari »
Sillabas
in|ven|ta|ri
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | |
Singular | Plural |
inventari | inventaris |
[inβenˈtaɾi] | [inβenˈtaɾis] |
inventari masculin
- (drech) Memòria, estat que son enumerats e descriches, article par article, los bens, los mòbles, los títols, los papièrs d’una persona.
- (figurat) Evaluacion de çò que se daissa o lèga per qualqu’un, quitament en parlant de las causas moralas.
- (per extension) Denombrament que que siá.
Derivats
Traduccions
Catalan
Etimologia
- Del latin inventarium
Prononciacion
Espanha (Barcelona) : escotar « inventari »
Prononciacion
- Oriental: central /imbənˈtaɾi/ , balear /iɱvənˈtaɾi/
- Occidental: /imbenˈtaɾi/ , /iɱvenˈtaɾi/
Sillabas
in|ven|ta|ri
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
inventari | inventaris |
inventari masculin