Occitan

Etimologia

Del latin praecipitatio « casuda »

Prononciacion

/pɾesipitaˈsju/, provençau /pʀesipitaˈsjũⁿ/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
precipitacion precipitacions
[pɾesipitaˈsju] [pɾesipitaˈsjus]

precipitacion femenin

  1. (al singular) Velocitat extrèma, cocha granda.
    • Caminar amb precipitacion.
  2. (figurat, singular) Tròp d’afan, del tròp de preissa que se met per aténher un objectiu, o per dire o far quicòm.
    • La precipiracion damatja fòrça los afar. — Cal pensar, parlar, agir sens precipitacion.
  3. (quimia) Reaccion per la quala se trai la matèria solida d’una solucion e que s'amassa al fons del recipient, lo precipitat.
  4. (meteorologia) (mai sovent al plural) Gota o cristal produch dins l’atmosfèra per condensacion de la vapor d’aiga e que cai pel sòl, coma la pluèja, la nèu, o la granissa.

Parents

Traduccions