precipitacion

Occitan

Etimologia

Del latin praecipitatio « casuda »

Prononciacion

/pɾesipitaˈsju/, /pɾesipitaˈsju/, provençau /pʀesipitaˈsjũⁿ/, /pʀesipitaˈsjũⁿ/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
precipitacion	precipitacions
[pɾesipitaˈsju]	[pɾesipitaˈsjus]

precipitacion femenin

1. (al singular) Velocitat extrèma, cocha granda.
   • Caminar amb precipitacion.
2. (figurat, singular) Tròp d’afan, del tròp de preissa que se met per aténher un objectiu, o per dire o far quicòm.
   • La precipiracion damatja fòrça los afar. — Cal pensar, parlar, agir sens precipitacion.
3. (quimia) Reaccion per la quala se trai la matèria solida d’una solucion e que s'amassa al fons del recipient, lo precipitat.
4. (meteorologia) (mai sovent al plural) Gota o cristal produch dins l’atmosfèra per condensacion de la vapor d’aiga e que cai pel sòl, coma la pluèja, la nèu, o la granissa.

Parents

• precipitar
• precipitadament
• precipitat

Traduccions

alemand: Beschleunigung (de), Förderung (de), Niederschlag (de) anglés: precipitation (en) basc: catalan: precipitació (ca) espanhòl: precipitación (es)

francés: précipitation (fr) friolan: precipitazion (fur) italian: precipitazione (it) piemontés: precipitassion (pms) portugués: precipitação (pt) (1, 2, 3)