Occitan

Etimologia

De rotlar.

Prononciacion

lengadocian /rulla'men/, gascon /rutla'men/, provençau /ʀutla'mẽⁿ/

Sillabas

rot|la|ment

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
rotlament rotlaments
[rulla'men] [rulla'mens]

rotlament masculin

  1. Movement de çò que ròtla.
  2. (per extension) Bruch produtz per çò que ròtla.
  3. (figurat) Accion de se remplaçar alternativament dins una foncion o trabalh de contunh.
  4. (mecanica) Planièr de rotlament: mecanisme, inventat en 1869, permetent a una pèça de rotacion coma una ròda que ròtle amb mens de fretament que sus un planièr lis: lo limpament es remplaçat pel rotlament de boletas o de codolets mentenguts per una gàbia.

Locucions

Variantas dialectalas

Parents

Traduccions

movement de çò que ròtla


Mécanisme permettant aux roues de rouler plus facilement