Occitan

Etimologia

Del latin vulgar *callō, en latin classic chalō, manlevat al grèc ancian χαλάω.

Prononciacion

/kaˈla/

escotar « calar »

Sillabas

ca|lar

 Vèrb

calar

  1. Arrestar de parlar.
  2. baissar las velas.
  3. getar los filats dins la mar.
    1. (per extension) pausar de tendèlas per trapar d'aucelons.
  4. Aturar bruscament un motor.
  5. (provençau) Anar o menar quaucarren cap aval.
    Buta per còp d’azard una pèira que cala e esclata ambé çaganh. (A. Goyot)

se calar

  1. S'abstenir de parlar.
  2. Se calmar, daissar de far.
  3. Se calmar, en parlar de la mar, dels vents.
  4. S'afonsar

Variantas dialectalas

Sinonims

Anar o menar quaucarren cap aval

Antonims

Anar o menar quaucarren cap aval

Traduccions

S'abstenir o arrestar de parlar


Dins lo domèni maritim


Anar o menar quaucarren cap aval


Catalan

Etimologia

Del latin vulgar *callō, en latin classic chalō, manlevat al grèc ancian χαλάω.

Prononciacion

Oriental: /kəˈɫa/
Occidental: nord-occidental /kaˈɫa/, valencian /kaˈɫaɾ/

Sillabas

ca|lar

 Vèrb

calar

  1. calar (oc), dins lo domèni maritim.
  2. calar (oc), per un motor.
  3. Devinar o comprendre las intencions d'algú.
  4. Ficar quicòm plan dedins.

Espanhòl

Etimologia

(verb.) Del latin vulgar *callō, en latin classic chalō, manlevat al grèc ancian χαλάω.
(adj e nom) De cal (calç)

Prononciacion

/kaˈlaɾ/

Sillabas

ca|lar

 Vèrb

calar

  1. calar (oc), dins lo domèni maritim.
  2. calar (oc), per un motor.
  3. Ficar quicòm plan dedins.

 Nom comun e adjectiu

calar masculin o femenin

Declinason
Singular Plural
calar calares
[kaˈlaɾ] [kaˈlaɾes]
  1. Calcari

Portugués

Etimologia

Del latin vulgar *callō, en latin classic chalō, manlevat al grèc ancian χαλάω.

Prononciacion

Portugal /kɐˈlaɾ/
Brasil /kaˈla(ɾ)/

Sillabas

ca|lar

 Vèrb

calar

  1. Arrestar de parlar.
  2. getar los filats dins la mar.
  3. Ficar quicòm plan dedins.
  4. Plaçar endacòm que cal

se calar

  1. S'abstenir de parlar.
  2. S'abstenir de bruch.
  3. Morir