diga

Occitan

Etimologia

(nom) Del neerlandés dijk pel francés digue

Prononciacion

/ˈdiɣo̞/, /ˈdiɣo̞/

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
diga	digas
[ˈdiɣo̞]	[ˈdiɣo̞s]

diga (lengadocian), femenin

1. Levada de tèrra, de pèira, de fusta, ..., qu’òm auça sus la riba d’un riu, d’un estanc o sus la broa de las mar per restancar l’aiga.
2. (figurat) Obstacle qu’òm pausa fàcia a çò qu’òm jutja excessiu, nosible, dangierós.

Sinonims

• cauçada
• levada
• paissièra
• peirada
• restanca

Traduccions

alemand: Damm (de), Deich (de) anglés: embankment (en) basc: catalan: dic (ca)

espanhòl: dique (es) francés: digue (fr) italian: diga (it) portugués: dique (pt)

Forma de vèrb

diga

1. primièra persona del singular del present del subjonctiu de dire
2. tresena persona del singular del present del subjonctiu de dire
3. segonda persona del singular de l'imparatiu negatiu de dire

Espanhòl

Etimologia

De decir

Prononciacion

/ˈdiɣa/, /ˈdiɣa/

Interjeccion

diga !

1. Biais de saludar la persona que sonada al telefòn.

Forma de vèrb

diga

1. primièra persona del singular del present del subjonctiu de decir
2. tresena persona del singular del present del subjonctiu de decir
3. segonda persona del singular de l'imparatiu negatiu de decir

Italian

Etimologia

(nom) Del neerlandés dijk pel francés digue

Prononciacion

/ˈdiga/, /ˈdiga/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
diga	dighe
[ˈdiga]	[ˈdige]

diga (lengadocian), femenin

1. diga ^(oc)

Portugués

Prononciacion

/ˈdiga/, /ˈdiga/

Forma de vèrb

diga

1. primièra persona del singular del present del subjonctiu de dizer
2. tresena persona del singular del present del subjonctiu de dizer
3. segonda persona del singular de l'imparatiu negatiu de dizer