Occitan

Etimologia

Del bas latin facia « retrach », deric du latin classique facies

Prononciacion

/'fasio̞/

Sillabas

fa|cia

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
fàcia fàcias
['fasio̞] ['fasio̞s]

fàcia femenin

  1. Cara.
  2. Superficia, en parlant de las causas.
    • La fàcia de la tèrra.
  3. (geometria) Las diferentas partidas de superficia plana que terminan un solid.
    • Las fàcias d’una piramida, d’un prisme.
    • Totas las fàcias d’un cub son de carrats.
  4. (par extension) Caduna de las diferentas partidas exterioras o dels diferents aspèctes d’un objècte placçat de biais diferents o vist de diferents costats.
    • Las fàcias d’un diamant.
  5. Lo davant, la faciada, d’un edifici o d’una de sas partidas considerablas.
    • La fàcia d’un ostal.
    • La fàcia del costat de l'òrt.
  6. (jòc de cartas) Carta representant una figura.

Traduccions