impostora

Veire tanben : impostura

Occitan

Etimologia

Del latin impostor.

Prononciacion

lengadocian, gascon /impusˈtuɾo̞/, /impusˈtuɾo̞/

provençau /ĩⁿpusˈtuʀə/, /ĩⁿpusˈtuʀə/

escotar « impostora »

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular	Plural
impostora	impostoras
[impusˈturo̞]	[impusˈturo̞s]

impostora femenin, (masculin: impostor)

1. Aquela qu'inventa, que decòra una doctrina falsa per seduire, per far sècta.
2. Aquela qu'òbra per enganar, per de mòstras falsas de pietat, de saviesa, de probitat o per se far passar per quicòm mai qu'es.
3. Persona que fa falsas imputacions.

Variantas dialectalas

• impostritz

Sinonims

• usurpatora / usurpaira(1, 2)
• ipocrita (1, 2)
• enganaira (1, 2)
• calomniatora (3)

Traduccions

Aquela qu'òbra per enganar, ...
alemand: Betrügerin (de) anglés: impostor (en), imposter (en) basc: catalan: impostora (ca)	espanhòl: impostora (es) francés: imposteur (fr), impostrice (fr) italian: impostora (it) portugués: impostora (pt)

Forma d'adjectiu

impostora

1. femenin de impostor.

Catalan

Etimologia

Del latin impostor

Prononciacion

[?]

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
impostora	impostores

impostora femenin, (masculin: impostor)

1. impostora ^(oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin impostor

Prononciacion

/ĩmposˈt̪oɾa/, /ĩmposˈt̪oɾa/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
impostora	impostoras
[ĩmposˈt̪oɾa]	[ĩm.posˈt̪oɾas]

impostora femenin, (masculin: impostor)

1. impostor ^(oc)

Portugués

Etimologia

Del latin impostor

Prononciacion

[?]

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
impostora	impostoras

impostor femenin, (masculin: impostor)

1. impostor ^(oc)

Forma d'adjectiu

impostora

1. femenin de impostor.