Veire tanben : impostora

Occitan

Etimologia

Del latin impostura.

Prononciacion

lengadocian, gascon /impusˈtyɾo̞/
provençau /ĩⁿpusˈtyʀə/

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
impostura imposturas
[impusˈtyro̞] [impusˈtyro̞s]

impostura femenin

  1. Çò qu’òm imputa falsament a qualqu’un dins l'objectiu de nòser.
  2. Doctrina destinada a seduire, per far sècta.
  3. Obratge de fraudariá donat per l’òbra d'un autor conegut.
  4. Accion d'enganar dins sas mòrs, dins son anar, per pertocar e se far passar per quicòm mai qu’òm es.

Sinonims

Traduccions

Catalan

Etimologia

Del latin impostura pel francés imposture

Prononciacion

oriental /impusˈtuɾə/
occidental /imposˈtuɾa//

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
impostura impostures

impostura femenin

  1. impostura (oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin impostura

Prononciacion

/ĩmposˈt̪uɾa/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
impostura imposturas
[ĩmposˈt̪uɾa] [ĩmposˈt̪uɾas]

impostura femenin

  1. impostura (oc)

Italian

Etimologia

Del latin impostura

Prononciacion

/imposˈtura/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
impostura imposture
[imposˈtura] [imposˈture]

impostura femenin

  1. impostura (oc)

Portugués

Etimologia

Del latin impostura

Prononciacion

Portugal /ĩpuʃˈtuɾɐ/
Brasil /ĩpoʃˈtuɾɐ/, /ĩposˈtuɾə/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
impostura imposturas

impostura femenin

  1. impostura (oc)