Occitan

Etimologia

Deverbal de reformar.

Prononciacion

/re'furmo̞/

Sillabas

re|for|ma

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
reforma reformas
[re'furmo̞] [re'furmo̞s]

reforma

  1. Retabliment dins l’òrdre, dins l’ancianna forma, o dins una forma melhora.
  2. (politica) Modificacion.
  3. (religion) Cambiament que los protestants del sègle XVI introduguèron dins la doctrina e dins la disciplina de la Glèisa; lo còrs de doctrina adoptat pels protestants e tanben de l’ensemble de las Glèisas protestantas.
  4. (religion) Restabliment de l’anciana disciplina dins un òrdre religiós.
  5. (militar) Licenciament, mesa fòra del servici.
  6. Comjat donat a un soldat reconegut impròpre pel servici.
  7. (elevatge) Estat d'un animal qu'es pas o pas pus en estat de servir.

Variantas dialectalas

Traduccions

 Forma de vèrb

Reforma

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de reformar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de reformar

Catalan

Etimologia

Deverbal de reformar.

Prononciacion

Sillabas

re|for|ma

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
reforma reformes

reforma

  1. Reforma

 Forma de vèrb

Reforma

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de reformar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de reformar

Espanhòl

Etimologia

Deverbal de reformar.

Prononciacion

Colómbia (Cartagena) : escotar « reforma »

Prononciacion

/reˈfoɾma/

Sillabas

re|for|ma

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
reforma reformas

reforma

  1. Reforma

 Forma de vèrb

Reforma

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de reformar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de reformar

Francés

Prononciacion

/ʁəfɔʁma/

 Forma de vèrb

reforma

  1. Tresena persona del singular del passat simple de reformer

Portugués

Etimologia

Deverbal de reformar.

Prononciacion

Sillabas

re|for|ma

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
reforma reformas

reforma

  1. Reforma

 Forma de vèrb

Reforma

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de reformar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de reformard

Romanés

Etimologia

Adaptacion del francés réformer.

Prononciacion

/refor'ma/

Sillabas

re | for | ma (3)

 Vèrb

Derivats