revelator
Occitan
Etimologia
- Del latin revelator.
Prononciacion
- provençau /ʀevelaˈtu/
- gascon /reβelaˈtu/
Sillabas
re|ve|la|tor
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : gascon | ||
Singular | Plural | |
Masculin | revelator | revelators |
[reβelaˈtu] | [reβelaˈtus] | |
Femenin | revelatora | revelatora |
[reβelaˈtuɾo̞] | [reβelaˈtuɾo̞s] |
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : provençau | ||
Singular | Plural | |
Masculin | revelator | revelators |
[ʀevelaˈtu] | [evelaˈtus] | |
Femenin | revelatritz | revelatrises |
[ʀevelaˈtɾit͡s] | [ʀevelaˈtɾizes] |
revelator (provençau), (lengadocian)
- Que revelar quicòm.
Variantas dialectalas
- revelador (lenfadocian)
Parents
Traduccions
Nom comun 1
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
revelator | revelators |
revelador (provençau), (lengadocian); masculin, (femenin: revelatora / revelatritz)
- Aqueu que fa la revelacion d’un complòt politic, d'una associacion criminala, d'un afar secrèt.
- (per analogia) Çò que permet la recelacion d'un fenomèn desconegut.
Variantas dialectalas
- revelador (lengadocian)
Parents
Traduccions
Nom comun 2
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
revelator | revelators |
revelator (provençau), (lengadocian); masculin
Traduccions
Variantas dialectalas
- revelator (gascon, provençau)