Occitan

Del latin sipho « tudèl », del latin σίφων « tub cròt, sifon ».

lengadocian, gascon /siˈfu/

provençau /siˈfũⁿ/

escotar « sifon »

si|fon

Nom comun

sifon masculin

Un sifon de lavabo

Un sifon dins la cauna de Koungour en Russia

Una botelha de sifon

Lo sifon d'un lamellibranca, en naut a drecha

Tub corbat utilizat per far passar un liquid d'un nivèl donat cap un nivèl inferior, en passant per un nivèl superior als dos autres.
(per extension) Dispositiu o aparelh permetent de far escórrer un liquid o de far comunicar dos liquids.
(assaniment) Aparelh fondat sul meteis principi e que servís a far passar sota un riu l’aiga d’un dogat, per desviar l’aiga d’una font, etc.
(plombariá) Tub recorbat en forma de S orizontala, plaçat sus las canonadas d'evacuacion de las installacions sanitàrias, de biais a empachar las emanacions pudentas.
(espeleologia) Partida d'un passatge natural sosterranh se trapant sota lo nivèl de l'aiga.
(medecina Dispositiu utilizat per realizar de lavaments.
Botelha de veire espés, ermeticament clausa, remplida d'una bevenda gasosa e dotat d'un dispositiu permetent l'evacuacion del liquid sota pression.
(zoologia) Pels lamellibrancas, perlongaments dels orificis de dintrada e de sortida de l’aiga en longs tubs que s’avançan fòra de la cauquilha.
(botanica) Micèli en contunh del mucòr, formant una mena de tub long sens paret cellular.
(meteorologia) Vertolhon que puja sus la mar, en forma de colomna aspiranta.
(metallurgia) Procediment d'escolament per las pèças motladas que consistís a provesir lo mòtle per la partida inferiora permetent atal un provesiment de contunh e una melhoracion de l’omogeneïtat del metal.