dolha
Occitan
Etimologia
- Del francic *dŭlja « tub, canon »
Prononciacion
/ˈduʎo̞/ França (Bearn) : escotar « dolha »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
dolha | dolhas |
[ˈduʎo̞] | [ˈduʎo̞s] |
dolha femenin
- Partida clòta e cilindrica d’una baioneta, del fèrre d’una pica, d’un palavèrs, d’una installacion electrica, etc., que servís a l’adaptar al canon del fusilh, al pal, al margue, a l’ampola, etc.
- (particular) (armament de caça, de guerra) Estug d’una cartocha dins las armas de fuòc que se cargan per la culassa.
- (particular) (electricitat) Partida d’un luminari en que s'introduch lo culòt d’una ampola electrica.
- (particular) (cosina) Petit còn que se fixa al tèrme d’una pòcha permetent de donar una forma especifica a una preparacion.
- (particular) (mecanica) Cilindre calibrat a un tèrme, de perfil exagonal, per qu'i caba la tèsta de la vitz o de l’escroa e que se fixa sus una clau de dolhas.
- Dorga per i metre d'òli
- Cable enrotlat en rond
- Camba d'arbre
Derivats
Traduccions
Estug d’una cartocha dansdins las armas de fuòc | |
---|---|
|
Partida d’un luminari que s'i introduch lole culòt d’una ampoula | |
---|---|
|